Comentari: suplement cultural BABELIA

El suplement cultural Babelia es presenta com un diari breu i independent, cada dissabte, dintre de El País.
Prenent com a mostra l’últim número, del 8 de març, podem traçar les línies generals del suplement. Així, Babelia sol centrar-se en un tema principal que es presenta a la portada i dóna peu a diferents peces: un reportatge de llarga extensió, cròniques d’exposicions relacionades, entrevistes, llibres, pel•lícules, etc. En aquest cas es parla de la Xina. És interessant veure com aquest fil argumental no és un bloc compacte, sinó que va apareixent al llarg de les pàgines i les seccions amb naturalitat i dinamisme.
En l’apartat del ‘Libro de la semana’, es fa una entrevista al poeta granadí Luís García Montero, sobre la seva obra Vista cansada. L’entrevista va seguida de la crítica literària.
El següent gran apartat, ‘Crónicas de América latina’, es relaciona íntimament amb el ‘De Viaje’, ja que tot i que aquest segon es centra a París, parla de Julio Cortázar, escriptor criat a Argentina.
Comptem amb una altra crònica, aquest cop sobre el panorama literari que ofereixen les editorials, i amb un segon reportatge, més breu, sobre un ‘ritual cotidiano’ com és la depilació.
Més endavant ens apareix el que anomenen ‘Escaparate’ amb el comentari de llibres, dividits per narrativa, ciència, els assajos, etc.
Tot seguit trobem novament una altra crítica literària en l’espai ‘Crítica: equipaje de bolsillo’.
Se’ns obre l’apartat d’art, força breu, amb diferents exposicions i crítiques.
Li ve al darrere la secció de música amb una entrevista que pren bastant pes, però també amb un perfil i una presentació de discos, els tres apartats de músics diferents.
Finalment trobem les arts escèniques: un reportatge de teatre seguit per dos més de cinema i per acabar, un reportatge més d’alguna novetat o col•lecció en DVD.

A simple vista, sembla un suplement molt complet, posat que més enllà de tocar gran part de les vessants culturals (literatura, teatre, cine, música, viatges, exposicions...), aposta per diferents gèneres (crònica, crítica, reportatge, entrevista...). Trobo també positiu que el tema principal, aquest dia la Xina, surti intermitentment en les diferents seccions: això dóna cohesió al producte, a més d’una visió global del tema en qüestió.
Pel que fa a l’aspecte visual, al meu parer sembla poc atractiu pel fet d’aparèixer en format diari, a dues columnes amplíssimes i fer un ús limitat de les imatges i dels recursos tipogràfics. Tot i així, cal remarcar que, d’aquesta manera, s’adapta perfectament a l’estètica de El País.


Per últim, i fora del comentari exhaustiu, m’agradaria dir que analitzar breument i superficial Babelia porta a passar per alt tota la màfia que hi ha al darrere. No només en relació a Babelia, sinó en general, tot i que segurament uns menys que d’altres, amaguen (o no) els interessos econòmics i editorials que hi ha al darrere.
A tall d’exemple, en qüestió de llibres hauríem de partir de la idea que el suplement cultural és l’aparador de l’editorial de la qual també pertany el diari. Per altra banda, però prou relacionat, el fet de regalar pel•lícules i llibres setmanalment obliga a sospitar que no pateixen per la cultivació del teu esperit cultural, sinó que és una mera aposta pel merchandising i la incentivació mitjançant el típic regalet. Un regal que, en la majoria de casos, acceptem orgullosos i sense vergonya que diguin que som uns garrepes que preferim la pel•lícula que ens ofereix a gastar-nos diners al cine, al videoclub o, on s’ha vist!, en un DVD original.